La Maite va néixer a Reus el 13 de juny de 1979. Des de petita tot apuntava que faria Belles Arts a Barcelona, ciutat on va viure nou anys. Per amor va marxar a Tarragona on va acabant vivint dotze. Per ella Tarragona té l’horitzó més bonic del Mediterrani.
Amb trenta anys va descobrir que era sinestèsica i llavors va ser capaç d’entendre’s millor. La seva sensibilitat, pensament abstracte i expressió propia van fer que el sistema educatiu li quedés un pel coix. Arreu ha conegut moltíssima gent i se sent molt afortunada. Els seus amics han esdevingut família, però te la sort que amb la família també són amics.
A finals de 2020, la vida la va frenar, i va fer un gir de 180°, enfrontar-se al mirall amb ella mateixa. La llarga malaltia i procés de pèrdua dels pares, va obrir-li una profunda reflexió sobre el que significa viure, morir i “no viure”. Creu que “no es viu” si no estimem en el sentit més ampli: hi ha d’haver quelcom que estimar i en el que creure, i això és el que li dóna el sentit a tot.
El primer pas d’aquest gran canvi va ser deixar la seva professió com a restauradora d’art. Se sent molt afortunada en aquest sentit, és una feina que la va apassionar des del primer dia, i que la va portar a viure per tota Catalunya coneixent grans persones i amistats. Ara està fent un màster artteràpia Bcn i fa les pràctiques a una escola de Tarragona.
Sent dins seu que ha renascut amb molta alegria i molta força, i amb la satisfacció de no voler canviar ni una coma. Una dona amb ganes de crear, expressar i ajudar a d’altres en aquest procés. Una dona que millora el món. Ella és l’heroïna d’avui, la Maite Serna Mata.

Comments